He triat aquest poema perquè penso que pot ser molt útil invocar la dea, com Safo fa, en alguna ocasió ... desesperada i perquè m'agrada com Safo i Afrodita parlen com dues bones amigues, i sobre tot: no us perdéssiu pas l'art de persuasió de la poetessa que sedueix, fins i tot la mateixa deessa! Quin parell !
Ens deixem seduir, doncs?
filla de Zeus, seductora, jo t'imploro:
no vulguis ara trencar-me amb ànsies.
oh dea! el cor,
sinó que baixa aquí, si mai en el passat,
havent sentit, llunyana, la meva veu,
m'escoltares; deixant el palau patern,
junyit el daurat
carro, vingueres. Alegres et portaven
veloços ocells sobre la terra negra
amb un profund bategar d'ales, lleugers
a través de l'aire.
En un instant fores aquí tu, serena,
somrient-me la teva faç immortal,
veieres que patia de nou, perquè
de nou et cridava,
perquè sentia de nou, un gran desig
el cor apassionat. "Qui vols encara,
que Persuasió llenci als teus braços?
Qui oh Safo! et dol?
Mes, si ara fuig, aviat et seguirà.
Si no vol regals, aviat te'n farà.
Si no t'estima, aviat t'estimarà
malgrat que no ho vulgui."
Baixa doncs, un altre cop al meu costat.
Vulgues treure'm de sobre el pes del turment!
Escolta el meu cor com et crida de nou
per combatre, amb mi.
Safo de Lesbos.
traducció de Àurea Brufau.
En aquest cas tenim set estrofes sàfiques compostes per tres endecasílabs sàfics i un pentasílab.
Està escrit en el dialecte Eòlic.
Safo va viure del 650 fins el 581aC. a Lesbos, encara que està documentada una estada d'uns anys a Siracusa (cap al 604)
