NADALA

Cada any a casa,
és la millor nadala.
Menjar i riure.
A fora ple d'estrelles,
els estimats a dintre.

HAIGA-HAIKU

                                             Es codolar. Apunt a llapis

Aigua tranquil·la,

es codolar en silenci.

Una gavina.


 Li devem a Matsuo Basho, poeta japonès del (S,XVI), la
introducció de l'HAIGA . Sovint acompanyava els seus haikus 
d'una aquarel·la, no massa elaborada, com a il·lustració de les 
seves poesies. 
Un haiku, deia Basho "és allò que passa aquí i ara."

Jo us he acompanyat l'haiku amb un haiga: un apunt a llapis, que 
és l'única eina que tenia en aquell moment, però que crec que 
pot ser tan apropiada com una tinta o una aquarel·la ràpida, ja que permet captar un moment, una impressió.

"Es Codolar". Tossa de mar.

Al Codolar ni una ànima, el mar boterut de l'ull esquerra, remor d'onades, ni un ocell encara. El sol puja i escalfa una mica aquesta platja, avançada ja, la tardor.
Una gavina es gronxa entre dues aigües, després puja a una roca en el rompent i mira atenta, pica alguna cosa; d'un salt canvia a un roc més gran i em mira encuriosida. Escoltem la mar que bat els esculls, lentament i compassada, com una tornada monòtona. De tant en tant una ràfega s'estavella i és emmirallada pel ressò de la cala profunda. I la sorra torna a transparentar-se sota l'aigua, entre les pedres, i torna, al seu torn, la tornada de va i vine, aquesta vegada, però, amb un "solo" de gavina, breu; potser una trucada.
Treu el mòbil de sota l'ala i respon: "Si, si, aquí hi ha peix i marisc, si, molt tranquil! Si, d'acord. Fins ara." I segueix buscant per entre el còdols i atipant-se.
Quan, per fí s'enlaira, veig que s'ha deixat el mòbil, oblidat sobre la roca. Un colom de coll irisat se'l mira sense massa interès i se'n va xino-xano; ell no l'ha de menester, ja en té prou amb el "messenger" del colomar. 
El sol espurneja damunt de l'aigua, quasi no puc ni obrir els ulls malgrat les ulleres fosques. Sonen veus i el garbí prova d'aixecar el vol, em refresca la cara.
El mòbil segueix sonant, inútil, sobre la roca fins que un cranc supervivent, reculant, el fa caure a l'aigua..
Torna el silenci i el tossut remugar de les onades contra les roques.

HAIKAI,HOKKU,HAIKU,TANKA,KIGO.

 Per al·lusions a una anterior entrada en què em referia a una tanka, avui vull parlar-vos d'aquesta estrofa que ens ha arribat del Japó: 
l' haiku. 
L'origen l'hem de buscar en un antic poema: HAIKAI, que podia arribar a tenir 30, 50 o 100 versos, i que es componia en grup.
El mestre, o l'iniciador escrivia un nucli de tres versos, el HOKKU de l'haikai, al qual, els altres hi anaven afegint regularment, estrofes de dos versos que en completaven el sentit.  Amb el temps l'hokku de l'haikai va acabar per dir-se HAIKU.
Cap al S.XVI, el poeta Matsuo Bashoo, va considerar el nucli com un vers independent.
 Les  dues estrofes que es podien anar afegint, conformaren la TANKA, o les tankes de l'haiku. 
La mètrica de l'haiku japonès és : tres versos de 5-7-5 síl·labes respectivament.
Per al català és de 4-6-4, ja que comptem fins l'última síl·laba tònica; i han de ser versos paroxítons o femenins; o sigui: acabats en una paraula plana.
 Abans de seguir us escric uns quants que se m'han ocorregut per tal il·lustrar el que us he explicat.  Parlo de versos, o sigui, de línies curtes.

Amb quatre obre,                                                     (4)
sis més per la segona,                                              (6)
amb quatre acaba.                                                    (4)

            La quarta i la cinquena                                 (6)    
            d'un haiku fan la tanka.                                 (6)

                            Acabades en planes                      (6)   
                            i no els hi cal cap rima.                 (6)  

Fins aquí he parlat de la mètrica, però l'haiku és molt més que això;  l' haiku que us acabo de escriure en realitat no ho és del tot, l'hi manquen algunes característiques:

La breu estrofa
d'una idea sobtada
és japonesa.
             
                Observant la natura,
                ens admiren els canvis.

El punt del cicle
anual de la terra,
l'haiku senyala.
              
                 Una fulla que vola
                 la neu, el vent, la pluja...

Aquí és on entren els KIGO: Són paraules que ens donen una pista de l'estació  de l'any a què es refereix l'haiku. Un aroma, el color de les fulles, un ocell, la pluja, la neu, la calor, diferents plantes, un estat d'ànim... Són moltíssimes i variades. Existeixen diccionaris de kigo, que parlen d'aquestes paraules.
De totes maneres, pot no aparèixer la referència a l'estació: MUKIGO.
També es pot enriquir l'haiku amb al·literacions i onomatopeies.
Per avui ja n'hi ha prou; ara un escric un haiku, que jo crec que ja te una mica de tot el que cal:
                         
                       Embadalida
                       pel ball de fullaraca. 
                       Comença a ploure.
     
                                      La tardor és ben entrada,
                                      ja la calor s'acaba.


...Us ve de gust de continuar ? només hem de mirar per la finestra,  sortir al carrer,  encendre la calefacció o posar les catifes, i també menjar castanyes o el que calgui.
    Au,  a veure si fem un haikai de tardor! jo ja us he fet la primera tanka.

MOLTES MERCÈS.

Avui m'agradaria donar les gràcies a tots els que vau venir a la lectura dramatitzada sobre Espriu, convertida, amb tot el nostre dolor; també en un homenatge a Santos Hernández.
Gràcies als amics que vau assistir, gent de teatre, gent de l'Escola, família, amics;  gent de la junta de Nodamen,  que heu ajudat tant! per tal que tot sortís bé.
Gràcies pel vostre silenci, per la vostra atenció, per la vostra presència, per la vostra complicitat i el vostre respecte. Gràcies.
Gràcies també a l'elenc que hem quedat, perquè ens vam sentir com una petita família, protegits pels focus de "La cuina" i les mirades dels espectadors.
Gràcies sobre tot, pels textos; senyor Espriu, senyor Hernández; perquè vam poder oferir a qui ens escoltava, un gran regal:  les vostres paraules, que ja hem fet nostres.

                                                                    ...I parlant de paraules:

                                      
           Inici de càntic en el temple

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després 
de la foscor, si sabíeu com l'alba 
ens ha trigat, com és llarg d'esperar 
un alçament de llums en la tenebra! 
Però hem viscut per salvar-vos els mots, 
per retornar-vos els noms de cada cosa, 
perquè seguissiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Varem mirar ben al lluny del desert,
davallàrem al fons del nostre somni. 
Cisternes seques esdevenen cims 
pujats pels esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem 
les veus del vent per l'alta mar d'espigues,"
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels 
per sempre més al servei d'aquest poble."
                            
                                        Salvador Espriu.

                

COM NECESSITO CONTAR-TE...

         



                         Com necessito
                contar-te la basarda
                que fa la pluja als vidres!
                Avui cau nit de fosca
                damunt la meva casa.
                                                   S. Espriu.


     Avui, vull començar el blog d'aquesta manera, enyorant l'amic que ha marxat de cop, sense avisar, i ens ha deixat molt sols.
En Santos Hernández ha mort fa una setmana d'un atac de cor fulminant mentre viatjava en els ferrocarrils.
Aquests dies, el grup de lectures dramatitzades, que ell dirigia, portàvem a terme un projecte, potser un dels més intensos des que
anys abans haviem començat a ser "l'elenc estimat"; tal com ens deia ell, quan es dirigia a nosaltres per e-mail, per tal de donar-nos instruccions sobre les diferents lectures que en aquests anys hem dut a terme.
Però:
         Primer ha estat la notícia,després la incredulitat, la negació, el buit, la tristesa... i la reacció. 
Ara l'elenc estimat l'hi vol retre homenatge; per això no hem renunciat a la lectura que havíem de fer aquest dimarts, aquí , a La Cuina; i demà, dimecres, a Arenys de Mar, en la cerimònia d'obertura del Simposium dedicat a Espriu. Ho farem per ell, amb els versos i les paraules que ell havia seleccionat amb tanta cura, i les seves pròpies, que ens fan més  proper i entenedor aquest gran poeta.

Acabo amb una tanka d'en Salvador Espriu.

                                                      Quan et deturis
                                                      on el meu nom et crida,
                                                      vulgues que dormi
                                                      somniant mars en calma,
                                                      la claror de Sinera.

Blogaires i bloguers,

Avui vull dedicar el meu espai, a explicar-vos de què va aquesta lectura dramatitzada sobre Espriu. Us la vull recomanar perquè tractem de fer-la àgil i entenedora, i per l'acurada tria de textos que ha fet en Santos Hernández, que afegeix alguns de propis, explicant algunes anècdotes i aclariments, que ens acosten, una mica més, a l'home que va ser aquest gran escriptor i a la seva obra.

Avui  he triat un fragment de l'obra “Primera història d'Esther”. Escoltem amb atenció el que ens diu sobre “la veritat”, sobre les veritats de cadascun de nosaltres.

Que vagi de gust!

   I no te'n riguis, Tianet, i escolta la veu feble que s'adreça a tu i als teus companys de joc, des de l'ambó momentani. Atorgueu-vos sense defallences, ara i en créixer, de grans i de vells, una almoina recíproca de perdó i tolerància. Eviteu el màxim crim, el pecat de la guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum.

Benvinguts companys i companyes,

Avui m'afegeixo amb molta il·lusió al blog col·laboratiu de la classe. Desitjo que sigui un curs ben profitós per a totes i tots.

En el meu blog miraré d'anar explicant les vivències que puguin sorgir del meu dia a dia; tant d'anar pel carrer, com cuinar o anar a un concert o una exposició, trobar-me amb algú o recordar coses.

Intentaré trobar el punt d'interès necessari perquè estigueu ben desperts i arribeu fins al final, i no és broma.

Àurea