MOLTES MERCÈS.

Avui m'agradaria donar les gràcies a tots els que vau venir a la lectura dramatitzada sobre Espriu, convertida, amb tot el nostre dolor; també en un homenatge a Santos Hernández.
Gràcies als amics que vau assistir, gent de teatre, gent de l'Escola, família, amics;  gent de la junta de Nodamen,  que heu ajudat tant! per tal que tot sortís bé.
Gràcies pel vostre silenci, per la vostra atenció, per la vostra presència, per la vostra complicitat i el vostre respecte. Gràcies.
Gràcies també a l'elenc que hem quedat, perquè ens vam sentir com una petita família, protegits pels focus de "La cuina" i les mirades dels espectadors.
Gràcies sobre tot, pels textos; senyor Espriu, senyor Hernández; perquè vam poder oferir a qui ens escoltava, un gran regal:  les vostres paraules, que ja hem fet nostres.

                                                                    ...I parlant de paraules:

                                      
           Inici de càntic en el temple

Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després 
de la foscor, si sabíeu com l'alba 
ens ha trigat, com és llarg d'esperar 
un alçament de llums en la tenebra! 
Però hem viscut per salvar-vos els mots, 
per retornar-vos els noms de cada cosa, 
perquè seguissiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Varem mirar ben al lluny del desert,
davallàrem al fons del nostre somni. 
Cisternes seques esdevenen cims 
pujats pels esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltres escoltem 
les veus del vent per l'alta mar d'espigues,"
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels 
per sempre més al servei d'aquest poble."
                            
                                        Salvador Espriu.