COM NECESSITO CONTAR-TE...

         



                         Com necessito
                contar-te la basarda
                que fa la pluja als vidres!
                Avui cau nit de fosca
                damunt la meva casa.
                                                   S. Espriu.


     Avui, vull començar el blog d'aquesta manera, enyorant l'amic que ha marxat de cop, sense avisar, i ens ha deixat molt sols.
En Santos Hernández ha mort fa una setmana d'un atac de cor fulminant mentre viatjava en els ferrocarrils.
Aquests dies, el grup de lectures dramatitzades, que ell dirigia, portàvem a terme un projecte, potser un dels més intensos des que
anys abans haviem començat a ser "l'elenc estimat"; tal com ens deia ell, quan es dirigia a nosaltres per e-mail, per tal de donar-nos instruccions sobre les diferents lectures que en aquests anys hem dut a terme.
Però:
         Primer ha estat la notícia,després la incredulitat, la negació, el buit, la tristesa... i la reacció. 
Ara l'elenc estimat l'hi vol retre homenatge; per això no hem renunciat a la lectura que havíem de fer aquest dimarts, aquí , a La Cuina; i demà, dimecres, a Arenys de Mar, en la cerimònia d'obertura del Simposium dedicat a Espriu. Ho farem per ell, amb els versos i les paraules que ell havia seleccionat amb tanta cura, i les seves pròpies, que ens fan més  proper i entenedor aquest gran poeta.

Acabo amb una tanka d'en Salvador Espriu.

                                                      Quan et deturis
                                                      on el meu nom et crida,
                                                      vulgues que dormi
                                                      somniant mars en calma,
                                                      la claror de Sinera.