Per al·lusions a una anterior entrada en què em referia a una tanka, avui vull parlar-vos d'aquesta estrofa que ens ha arribat del Japó:
l' haiku.
L'origen l'hem de buscar en un antic poema: HAIKAI, que podia arribar a tenir 30, 50 o 100 versos, i que es componia en grup.
El mestre, o l'iniciador escrivia un nucli de tres versos, el HOKKU de l'haikai, al qual, els altres hi anaven afegint regularment, estrofes de dos versos que en completaven el sentit. Amb el temps l'hokku de l'haikai va acabar per dir-se HAIKU.
Cap al S.XVI, el poeta Matsuo Bashoo, va considerar el nucli com un vers independent.
Les dues estrofes que es podien anar afegint, conformaren la TANKA, o les tankes de l'haiku.
La mètrica de l'haiku japonès és : tres versos de 5-7-5 síl·labes respectivament.
Per al català és de 4-6-4, ja que comptem fins l'última síl·laba tònica; i han de ser versos paroxítons o femenins; o sigui: acabats en una paraula plana.
Abans de seguir us escric uns quants que se m'han ocorregut per tal il·lustrar el que us he explicat. Parlo de versos, o sigui, de línies curtes.
Amb quatre obre, (4)
sis més per la segona, (6)
amb quatre acaba. (4)
La quarta i la cinquena (6)
d'un haiku fan la tanka. (6)
Acabades en planes (6)
i no els hi cal cap rima. (6)
Fins aquí he parlat de la mètrica, però l'haiku és molt més que això; l' haiku que us acabo de escriure en realitat no ho és del tot, l'hi manquen algunes característiques:
La breu estrofa
d'una idea sobtada
és japonesa.
Observant la natura,
ens admiren els canvis.
El punt del cicle
anual de la terra,
l'haiku senyala.
Una fulla que vola
la neu, el vent, la pluja...
Aquí és on entren els KIGO: Són paraules que ens donen una pista de l'estació de l'any a què es refereix l'haiku. Un aroma, el color de les fulles, un ocell, la pluja, la neu, la calor, diferents plantes, un estat d'ànim... Són moltíssimes i variades. Existeixen diccionaris de kigo, que parlen d'aquestes paraules.
De totes maneres, pot no aparèixer la referència a l'estació: MUKIGO.
També es pot enriquir l'haiku amb al·literacions i onomatopeies.
Per avui ja n'hi ha prou; ara un escric un haiku, que jo crec que ja te una mica de tot el que cal:
Embadalida
pel ball de fullaraca.
Comença a ploure.
La tardor és ben entrada,
ja la calor s'acaba.
...Us ve de gust de continuar ? només hem de mirar per la finestra, sortir al carrer, encendre la calefacció o posar les catifes, i també menjar castanyes o el que calgui.
Au, a veure si fem un haikai de tardor! jo ja us he fet la primera tanka.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada