(Diccionari de la llengua catalana I.E.C.)
Avui, com a comiat, us faig un regal: aquests versos de la Maria Àngels Anglada i faig meus els seus desitjos.
QUAN EL NOSTRE POBLE ES RETROBARÀ
Quan dits d'alba trauran estranys vels del seu rostre, estols
de mots nous naixeran. Per cingleres de llavis les síl·labes
trescaran com els ràpids isards.
Vell jardí tant de temps emmurat entre tanques,
a milers els penjolls d'unes noves, vermelles cireres
dringaran tot just nades i sé que les mans
que s'hi allarguin mai més no seran decebudes.
No em pregunteu si ho veurem, ans amb mi celebreu-ho
per endavant. Us ho dic amb frisança
i alabatre de vol que m'espolsa
aquest posit d'antiga tristesa a les ales.
(Maria Àngels Anglada.)
Que tinguem sort!
