D'hora ha plogut, l'ambient és humit, el terra és moll, els verds i el rocam foscos perquè els núvols tapen el sol. El mar sense gaires onades, també gris, insisteix en el seu ritme, batent la sorra de "la mar menuda" i escumejant entre el esculls silenciosos.
Els ocells, muts, escolten el cant d'onades que atrau els humans del lluny, taral·lejant la tornada infinita.
La platja encara és buida, els carrers adormits.
A fora tot és quiet, expectant mentre a dins una munió de gent s'afanya a netejar, endreçar i enllestir els últims detalls abans que arribi el primer turista. Avui s'obre la temporada de gent en busca d'uns dies de descans, d'activitats diferents, d'oci fins l'avorriment, de plaer: dies de vacances.
Mig any de no parar, de riures, crits, jocs, música, soroll ininterromput d'activitat humana, olors de tota mena, d'anar i venir de gent.
Tot s'omplirà: terra, mar i aire, de sons, llums, colors, flaires i fums al llarg del dia i de la nit. El sol sortirà cada jornada a treballar de valent i l'onada seguirà rondinant fins que marxi l'últim estiuejant i es tanquin hotels i restaurants.
Aleshores, l'aigua, la sorra i el vent es recuperaran després d'unes quantes tempestes i la costa tornarà a ser de les gavines, els peixos, els crancs i els pocs habitants que hi viuen tot l'any.
Així sia.
Tossa de mar. Abril 2014.
Atrau l'onada
l'humà, que sent com canta
la veu llunyana.
M'ha agradat molt el teu escrit. Reflecteix de manera poètica la realitat estacional i l'atracció del mar etern. M'ha fet gràcia la sonoritat del títol, Cant d'onades, que sona igual que el del meu blog, Cantonades.
ResponElimina