VIURE

Darrerament, la mort està essent molt insistent al meu entorn, presències que ens deixen per sempre. Alguns d'aquests adéus més propers que altres, alguns d'inesperats, altres de més previsibles, tots, però, dolorosos.
Penso que el temps que tenim per fruir els uns dels altres es incert i no sempre som conscients d'aquesta realitat.
Penso en els bons moments que l'absència ens farà recordar  amb enyorança i la tristesa que poden produir conflictes no resolts.
La vida llarga o curta és feta de moments bons i dolents i encara que estem sotmesos a circumstàncies que no sempre podem controlar, el que si depèn de nosaltres és la qualitat humana de les nostres accions. Virtuts com la empatia, la generositat, la tendresa, fan infinitament millors les relacions amb les persones amb qui convivim.
És indubtable que tots agraïm que se'ns tracti bé.
No hauriem d'oblidar mai que el temps que tenim per compartir, a més d'incert és reduït, i fora bó, que l'omplissim del millor de nosaltres mateixos. 
Paradoxalment, la certesa de la mort ens hauria de fer apreciar més l'alegria de viure.


                      Nit sense lluna
                      al camí de la roda.
                      Els estels brillen!