Ara, que ens està fent fred encara,
l'hivern és ple.
La terra descansa, embolcallades les muntanyes
en llençols de neu, dorm.
Però les nits s'escurcen i el sol entre nevades,
vent i pluges, quan surt, escalfa.
Sol tímid de febrer.
Enmig les boires i els núvols
he trobat aquests haikus
tan freds
i m'han omplert d'esperança:
No donen ombra
els arbres sense fulles,
al gris del dia.
Llum d'hivern salta
l'esclat, de branca en branca.
El cristall de l'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada